Nota de premsa de l'àrea de comunicació de la Paeria de Balaguer.

...............................................................

• A l'esdeveniment institucional s'hi donat a conèixer els guanyadors dels Premis Capital de la Sardana 2022

• Capital de la Sardana és un projecte festiu, de debat i turisme anual per a sardanistes i no sardanistes 

Balaguer, 19 de març de 2022.– Balaguer ja és la Capital de la Sardana de Catalunya durant tot aquest 2022 després de la proclamació oficial celebrada aquest matí a la Sala d'Actes de la Paeria de Balaguer i que ha comptat amb la presència del paer en cap de Balaguer, Jordi Ignasi Vidal; la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya, Adelaida Moya; el president de la Confederació Sardanista de Catalunya, Xavier Tresserras; el coordinador del projecte Capital de la Sardana, Víctor Sallés, la regidora de cultura de Sant Feliu de Guíxols, Núria Cucharero, i d'altres autoritats del món de la sardana i la dansa. 

L'acte ha començat amb la lectura oficial de l'acta de proclamació de la capitalitat per part de membres de la Confederació Sardanista de Catalunya i el traspàs de bandera de la capitalitat per part de l'ajuntament de Sant Feliu de Guíxols a la Paeria de Balaguer. Durant l'acte també s'ha projectat el vídeo oficial de Balaguer, capital de la sardana 2022, que s'ha encarregat a Toni Salud. 

El pregó de la capitalitat ha anat a càrrec del periodista balaguerí, Francesc Guillaumet, director del diari La Manyana, i durant el mateix acte de proclamació també s'han donat a conèixer els guanyadors dels premis Capital de la Sardana que atorga anualment la Confederació Sardanista de Catalunya i que suposen un reconeixement per a persones, entitats i institucions que han desenvolupat una tasca de difusió i defensa de la sardana i la dansa tradicional. 

El paer en cap ha remarcat, en el traspàs simbòlic de la bandera de la capitalitat per part de Sant Feliu de Guíxols, que Balaguer té tres reptes: "en primer lloc, donar-nos a conèixer i ser un centre d'atracció cultural; en segon lloc, treure de la zona de confort la sardana i finalment, que el sardanisme reprengui a Balaguer i tingui encara més força". Per la seva part, el president de la Confederació Sardanista de Catalunya, Xavier Tresserras, ha indicat que "la capitalitat sardanista no és un seguit d'actes culturals sinó un punt de partida pel sardanisme per formar part per sempre de la vida cultural de la població, i un llegat per a futures generacions, con han fet ja moltes Capital de la Sardana prèvies". De la seva banda, la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya ha incidit que "aquesta magnífica singladura que és la Capital de la Sardana té molt a oferir amb la nostra dansa i el so de la cobla com a fil conductor que farà que la nostra cultura popular estigi més present".

Francesc Guillaumet, director del diari La Mañana, ha llegit el pregó d'inici de la capitalitat, en què ha destacat que "potser que us diguin que la sardana és antiga: feu-los notar que Picasso en va quedar embadalit i que mig món l'ha coneguda gràcies al balaguerí Josep Espar Ticó amb la seva tasca a la Fundació Universal de la Sardana", i ha reblat que "la sardana també és modernitat perquè no hi ha res més modern que reivindicar la tradició".

També a la sala d'actes de la casa de la Paeria s'han interpretat dues sardanes, estrenades aquest gener al Concert de Reis: la sardana oficial, 'Balaguer Capital de la Sardana 2022', obra del Dani Gasulla, i la sardana de concert del jove compositor David Quintana, que porta per títol 'Glòria del Castell Formós'. Totes dues les ha interpretat la Bellpuig Cobla a la mateixa sala d'actes de la Paeria.

Seguidament s'ha descobert la placa commemorativa de la capitalitat al vestíbul de la casa de la paeria i la presentació del CD de la capitalitat a la Plaça del Mercadal amb la mateixa cobla, que ha interpretat alguns dels títols inclosos al disc, amb obres de l'Enric Aguilar, el Francesc Amorós o el Joan Moliner.

Els actes del matí han acabat amb un dinar de germanor en un restaurant de la ciutat i a la tarda han seguit amb un visita guiada pel patrimoni monumental i el concert de Roger Mas i la Cobla Sant Jordi al Teatre Municipal a les 19 h.  

Premis Capital de la Sardana 2022

En aquest esdeveniment també s'han donat a conèixer els Premis Capital de la Sardana 2022, que suposen un reconeixement per a persones, entitats i institucions que han desenvolupat una tasca de difusió i defensa de la sardana i la dansa tradicional. Són els guardons amb més prestigi i reconeixement del món de la sardana i la Comissió Capital de la Sardana és l'encarregada d'atorgar-los segons unes categories establertes després de recopilar, proposar i analitzar les diverses propostes presentades. Enguany, els premiats són:

Medalles al Mèrit:

o Medalla al Mèrit Sardanista: Enric Capdevila i Vallès, per la seva dedicació durant més de 50 anys  al món de la sardana, primer com a dansaire a les colles Verge de la Mercè i Maig, després com a capdanser de la colla Maig i també per la seva tasca assumint diversos càrrecs especialment com a tresorer a destacades entitats sardanistes com ara la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya, la Federació Sardanista de Catalunya, la Confederació Sardanista de Catalunya, la Federació de Colles Sardanistes de Barcelona Ciutat, l'Obra del Ballet Popular, ADIFOLK i el Grup Sardanista Maig.

o Medalla al Mèrit Musical: Josep Cassú i Serra, per la seva llarga trajectòria i dedicació a la música de cobla, com a fiscornaire, i també com a director de les cobles Els Montgrins, La Principal de la Bisbal i La Flama de Farners. Va ser professor al Conservatori de Música Isaac Albèniz de Girona i al col·legi Bell-lloc del Pla de la mateixa població. Ha compost més de 100 sardanes, un poema per a cobla, una havanera i una polca. La Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi el 2008.

o Medalla al Mèrit de la Dansa: Anton Ferran i Domínguez, dansaire, mestre activista cultural de les comarques lleidatanes. Ha dedicat bona part de la seva vida a la dansa tradicional i associativa de Tàrrega. Als 11 anys va entrar a formar part de l'Esbart Albada al qual va participar activament durant 43 anys, 19 com a director artístic. Va reactivar i difondre el Ball de l'Eixida perquè fos ballat en aquella ciutat durant la Festa Major. Ha muntat les coreografies del diferents elements i entremesos de Tàrrega (gegants, cavallets, arquets, nans, lo Tossino…). També ha col·laborat també amb els d'altres ciutats, com Agramunt i ha participat i cooperat amb l'Agrupament d'Esbarts Dansaires.

Premis Capital de la Sardana:

o A la Dedicació:

Josep Amorós i Prats, per la seva activitat sardanista des del 1965. Va ser un dels fundadors de les colles Verge del Miracle i Barres i Escacs, també va cooperar a activar les colles infantils i juvenils de Balaguer. Va ser membre de la junta dels Amics de la Sardana d'aquesta població i en diverses ocasions ha estat al capdavant de l'organització del concurs. També va formar part de la junta directiva de l'Agrupació de Colles Sardanistes de les Terres Lleidatanes. Com a monitor del Saltem i Ballem ha fet cursos de sardanes a diverses poblacions de la Noguera i el Pla d'Urgell.

Dora Prats i Prats, per la seva tasca continuada durant més de 50 anys en el món de la sardana, primer com a dansaire i més endavant com a capdansera de la colla Verge del Miracle. Com a monitora ha organitzat i ha impartit cursos per a infants i adults arreu de la comarca. Ha format part de la junta directiva del Saltem i Ballem i des de fa anys és membre de l'Agrupació de Colles Sardanistes de les Terres Lleidatanes.

o A la Continuïtat:

a la cobla La Principal de Cassà pels seus 125 anys,

al Foment de la Sardana de Barcelona pels seus 100 anys,

a l'Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona pels seus 100 anys,

a l'Agrupació Cultural Folklòrica Sabadell Sardanista pels seus 75 anys,

a l'Agrupació Sardanista de Ripoll pels seus 75 anys,

a la colla sardanista Mirant al Cel pels seus 75 anys,

a l'aplec de Taradell pels seus 75 anys,

al concurs de Figueres pels seus 75 anys,

a l'Agrupació Sardanista el Masnou pels seus 50 anys,

a l'Aplec d'Artés pels seus 50 anys,

a l'Aplec de Caldes de Montbui pels seus 50 anys,

a l'Aplec de Celrà pels seus 50 anys,

a l'Aplec de Santa Coloma de Farners pels seus 50 anys,

a l'Aplec de Súria pels seus 50 anys,

a l'Aplec de Preixana pels seus 50 anys,

a l'Aplec de Torelló pels seus 50 anys,

al concurs del Vendrell pels seus 50 anys.

o Als Estudis Sardanistes:

Albert Fontelles i Ramonet, per la seva tesi doctoral ‘La cobla Barcelona (1922-1929), un  projecte modernista'.

o A Mitjans Audiovisuals:

Jordi Vidal, per la realització de la pel·lícula Nous dansons sur un volcan, que descriu el naixement de la sardana revolucionària a la Catalunya de la segona meitat del segle XIX segons la recerca feta per la musicòloga Anna Costal.

o A la Promoció i Difusió:

Milka Favre, dissenyadora, per incloure la sardana a la corona de la Mare de Déu en el disseny del cartell de les Festes de la Mercè 2021 de Barcelona amb una gran qualitat i que va gaudir de molta acceptació.

Fundació Metalquimia, per la seva tasca de promoció i mecenatge de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya amb diversos espectacles.

o A Iniciatives Renovadores:

Ficta Edicions, per haver organitzat el concurs de composició ‘La Sardana d'Igor Stravinsky' en el marc del 5è aniversari de l'editorial i del 50è aniversari de la mort d'Stravinsky i la reivindicació de les obres de Garreta. 

El lliurament d'aquests Premis tindrà lloc el dia 17 de desembre a Balaguer. 

Capital de la Sardana 2022

Balaguer ha preparat un programa anual on predominarà la fusió i la producció pròpia per arribar a públics aliens al món sardanista. També vol difondre el concepte de la sardana, fomentar-la i prestigiar-la, a part de projectar Balaguer a nivell nacional. Tots aquests objectius responen plenament amb la voluntat original del projecte Capital de la Sardana. L'organització, a càrrec de l'Associació Balaguer Capital de la Sardana 2022, preveu al voltant de 50 actes fins el febrer de 2023.

Així, la voluntat és oferir espectacles de fusió de gran qualitat per a tot tipus de públics, com ara el concert de la Bellpuig Cobla amb l'Orfeó Balaguerí el diumenge 5 de juny; el concert de l'Elèctrica Dharma per la Festa de la Transsegre de juliol; el cantaor Pere Martínez o l'espectacle 'Electro jota' amb el grup A vore, al setembre, en el marc del Festival Llavors. 

A més a més, la producció pròpia contempla un monument que es presentarà en el marc del 'Forma, espais d'art contemporani', l'esdeveniment balaguerí destinat a la creació, difusió i promoció de l'art contemporani, a l'octubre. També un mural en el marc del projecte 'Balcons il·lustrats' per decorar les parets de la ciutat, una exposició centrada en la cultura popular al Museu de la Noguera i un espectacle propi per a la Festa Major. I això sense oblidar que serà, com els darrers anys, l'escenari de la Final del Campionat de Catalunya de sardana esportiva de la categoria Gran o Absoluta, el diumenge 13 de novembre, i de la Final del Campionat de Catalunya de la modalitat de Punts Lliures, la versió més espectacular i exigent, prevista per al diumenge 27 de novembre. 

Així mateix, es preveu la participació del món associatiu de Balaguer, així com de les escoles, amb tallers del programa educatiu 'Saltem i ballem' de la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida. De fet, el proper dissabte 30 d'abril se celebrarà la Trobada Escolar Intercomarcal a la Plaça del Mercadal, amb l'espectacle per a nens Gira-gira, a càrrec de la Bellpuig Cobla i el grup Polcasol3.

 Es pot obtenir més informació sobre la capitalitat de Balaguer a la pàgina electrònica https://www.capitaldelasardana.cat o als perfils de les xarxes socials de Facebook (https://www.facebook.com/capitaldelasardana), Twitter (@Capital_Sardana) i Instagram (https://instagram.com/capital_sardana). 

Les poblacions Capital de la Sardana precedents han sigut Arenys de Munt (2013), Barcelona (2014), Calella (2015), Mollerussa (2016), Figueres (2017), Montblanc (2018), Perpinyà (2019) i Sant Feliu de Guíxols (2021). 

Capital de la Sardana

La Capital de la Sardana és una iniciativa de la Confederació Sardanista de Catalunya que és esdeveniment de referència obligada durant tot un any, un espai on conviuen la festa, la tradició i el vessant crític i cultural pel món de la sardana i la dansa catalana. També és un punt de trobada no només pel sardanisme, sinó obert a tothom a múltiples activitats que giren al voltant d'aquesta cita. 

En aquest sentit, compta amb una programació continuada durant tot un any, que ofereix diversos grans esdeveniments lligats al món de la sardana per fer participar el públic sardanista i no sardanista. La idea és esdevenir també en un pol d'atracció cultural, turístic i econòmic perquè sigui una excel·lent oportunitat per dinamitzar i rellançar la projecció de la seu que acull aquest magne esdeveniment. 

La seva intenció és impactar directament sobre la societat actual, no només com una activitat sardanista per part de tots els seus registres, sinó també com un esdeveniment cultural i festiu. 

Per això, la Capital de la Sardana té assignats uns grans esdeveniments que suposen una important mobilització dins del col·lectiu. Entre d'altres, es concreten la Presentació de la Guia Sardanista d'Aplecs i Concursos, la Festa de Cloenda del Campionat de Catalunya de les colles sardanistes, un concurs de sardana esportiva i la Trobada de Centres Cívics de la Generalitat de Catalunya.