En un context de retallades, la cultura, i més concretament la cultura popular no està exempta dels ajustos pressupostaris que està duent a terme l'administració catalana. El sardanisme, ja tradicionalment dèbil en aquest aspecte, està patint i pot patir en un futur immediat, una nova reducció de recursos. Les diferents administracions que col·laboren amb les federacions sardanistes ja han anunciat més contenció pressupostària que entitats i federacions han de començar a gestionar. Tanmateix, pel president de la Federació Sardanista de Lleida, la sardana i totes les entitats que s'hi dediquen no viuen de les subvencions sinó que són tan sols una ajuda ja que ''s'espavilen'' per trobar recursos i poder donar continuïtat a les seves activitats. En una entrevista a 'Sardanejant', Josep M. Roset s'ha mostrat convençut que el món sardanista tirarà endavant tot i que preferiria que es demostrés la ''voluntat política'' per aconseguir que la sardana tingui més presència en el món cultural en general. Per Roset, la sardana sobreviu gràcies a la voluntat de la gent implicada, i creu que ''si es valoressin les hores que la gent hi dedica altruistament, les subvencions es considerarien petites i ínfimes''.
Dificultats per trobar un altre model de finançament
A l'hora de dissenyar finançament sense tenir en compte les ajudes públiques, Roset assegura que la situació és ''un peix que es mossega la cua''. Tot i que una de les opcions més útiils seria el patrocini, i així ho consideren els responsables de Cultura, és una solució complicada perquè la cultura popular, i la sardana en particular no té ressò mediàtic. Sense aquest element, és complicat que les empreses vulguin dedicar-hi recursos econòmics ja que no hi veuran la recompensa.
La cohesió social que representa la sardana
Roset també ha reconegut que si hi ha retallades, n'hi ha d'haver en tots els àmbits però considera que en la cultura popular és un ''error'' ja que és un '''element bàsic'' per potenciar la cohesió social, necessària per les característiques demogràfiques de la Catalunya actual. De fet, des de les federacions sardanistes s'ha intentat els darrers anys que s'inclogués la sardana en el currículum dels escolars. Aquesta és una idea que des d'Ensenyament es veu amb bons ulls però que tanmateix encara no shi dediquen els esforços necessaris per fer-ho possible. Roset ho considera una mostra de la manca de voluntat política.
El Departament de Cultura demana contenció pressupostària
A través d'una carta, el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC), del Departament de Cultura, ha demanat a les diferents entitats culturals que ajustin al màxim els seus pressupostos aquest 2012 per tal d'adaptar-se a a situació de crisi global que viu el país. En la missiva, el director del CPCPTC considera ''més necessari que mai'' tenir en compte els nous marc de subvencions públiques que s'ha donat a partir d'aquest nou any. Tot i que no es descarten noves ajudes que es tramitaran mitjançant l'Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC), aquest principi d'any encara no estan determinats la quantitat i el pressupost d'aquestes subvencions i per aquest motiu, l'administració demana contenció i sobretot, que s'elaborin els pressupostos tenint en compte aquesta conjuntura. I és que el Departament de Cultura ha explicat que els darrers 14 anys, les ajudes sorgien de convenis amb la Federació Catalana de Caixes d'Estalvis, que han reduït un 11% el fons dedicat a l'obra social.
0
Dificultats per trobar un altre model de finançament
A l'hora de dissenyar finançament sense tenir en compte les ajudes públiques, Roset assegura que la situació és ''un peix que es mossega la cua''. Tot i que una de les opcions més útiils seria el patrocini, i així ho consideren els responsables de Cultura, és una solució complicada perquè la cultura popular, i la sardana en particular no té ressò mediàtic. Sense aquest element, és complicat que les empreses vulguin dedicar-hi recursos econòmics ja que no hi veuran la recompensa.
La cohesió social que representa la sardana
Roset també ha reconegut que si hi ha retallades, n'hi ha d'haver en tots els àmbits però considera que en la cultura popular és un ''error'' ja que és un '''element bàsic'' per potenciar la cohesió social, necessària per les característiques demogràfiques de la Catalunya actual. De fet, des de les federacions sardanistes s'ha intentat els darrers anys que s'inclogués la sardana en el currículum dels escolars. Aquesta és una idea que des d'Ensenyament es veu amb bons ulls però que tanmateix encara no shi dediquen els esforços necessaris per fer-ho possible. Roset ho considera una mostra de la manca de voluntat política.
El Departament de Cultura demana contenció pressupostària
A través d'una carta, el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC), del Departament de Cultura, ha demanat a les diferents entitats culturals que ajustin al màxim els seus pressupostos aquest 2012 per tal d'adaptar-se a a situació de crisi global que viu el país. En la missiva, el director del CPCPTC considera ''més necessari que mai'' tenir en compte els nous marc de subvencions públiques que s'ha donat a partir d'aquest nou any. Tot i que no es descarten noves ajudes que es tramitaran mitjançant l'Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC), aquest principi d'any encara no estan determinats la quantitat i el pressupost d'aquestes subvencions i per aquest motiu, l'administració demana contenció i sobretot, que s'elaborin els pressupostos tenint en compte aquesta conjuntura. I és que el Departament de Cultura ha explicat que els darrers 14 anys, les ajudes sorgien de convenis amb la Federació Catalana de Caixes d'Estalvis, que han reduït un 11% el fons dedicat a l'obra social.
0
