Com una seqüela del que va ser la primera flashmob sardanista que va omplir ara fa un any, la plaça Sant Joan de Lleida de joves sardanistes, Organyà serà l'escenari el proper dia 21 de la peça 'EnGanxa'. És una sardana escrita i composada per Albert Palau, dansaire del Grup Sardanista Montserrat, que després de l'èxit dels recursos didàctics del PicaCurts, s'ha plantejat una nova manera d'atraure l'atenció dels més menuts de cara a la dansa nacional. En declaracions a 'Sardanjenat', Palau ha explicat que l'any passat, amb la flashmob, els nens i nenes que participaven al 'Saltem i Ballem', s'ho van passar molt bé i per això es van plantejar repetir ''un fil conductor'. Així, Albert Palau, que no es considera compositor de sardanes, s'ha assessorat per membres de la Bellpuig Cobla, per tirar endavant una peça que té com a objectiu que els joves sardanistes interactuïn amb la cobla, aprenguin a diferenciar els instruments de la formació, etc.
Saltem i Ballem a ritme 'enganxós'
El títol de la sardana no és gratuït. Albert Palau ha jugat amb les paraules, i a banda de voler 'enganxar' els sardanistes del programa 'Saltem i Ballem', és una picada d'ull als habitants d'Organyà, que tenen de sobrenom, 'ganxos i ganxes' per un succés ocorregut fa segles amb el Bisbe Ermengo. Precisament aquest, és un tema que Palau ha plantejat al blog que ha publicat a internet perquè mestres i monitors puguin aprendre els passos de l''EnGanxa'. I és que perquè la trobada sigui un èxit, els participants del 'Saltem i Ballem' fa dies que poden aprendre la lletra, la música i els passos de la dansa a través de recursos audiviosuals que han penjat a la web. D'aquesta manera, al llarg de la trobada, es preveu que els joves assagin conjuntament dues tirades de la sardana per poder cloure l'acte amb la interpretació de la peça.
'Una alenada d'aire', pel món de la sardana
Albert Palau és optimista quan respon sobre el futur de la sardana. Tot i que reconeix que hi ha el prejudici que als aplecs i actes sardanistes només interessen a públic d'edat avançada i tenen un aire 'rònec, caspós i ranci', Palau considera que la sardana és 'una dansa viva' sempre i quan hi hagi associacions treballant-hi i projectes com el 'Saltem i Ballem'. Per l'autor d'EnGanxat', s'han 'd'obrir mires' i deixar que la sardana avanci cap on la gent vulgui, normalitzar-la i utilitzar-la com una eina de comunicació, cultura i integració; 'un engranatge més del país'. Per això Palau defensa que s'ha de deixar que s'experimenti i fer coses noves per tal de garantir la seva supervivència.
0
Saltem i Ballem a ritme 'enganxós'
El títol de la sardana no és gratuït. Albert Palau ha jugat amb les paraules, i a banda de voler 'enganxar' els sardanistes del programa 'Saltem i Ballem', és una picada d'ull als habitants d'Organyà, que tenen de sobrenom, 'ganxos i ganxes' per un succés ocorregut fa segles amb el Bisbe Ermengo. Precisament aquest, és un tema que Palau ha plantejat al blog que ha publicat a internet perquè mestres i monitors puguin aprendre els passos de l''EnGanxa'. I és que perquè la trobada sigui un èxit, els participants del 'Saltem i Ballem' fa dies que poden aprendre la lletra, la música i els passos de la dansa a través de recursos audiviosuals que han penjat a la web. D'aquesta manera, al llarg de la trobada, es preveu que els joves assagin conjuntament dues tirades de la sardana per poder cloure l'acte amb la interpretació de la peça.
'Una alenada d'aire', pel món de la sardana
Albert Palau és optimista quan respon sobre el futur de la sardana. Tot i que reconeix que hi ha el prejudici que als aplecs i actes sardanistes només interessen a públic d'edat avançada i tenen un aire 'rònec, caspós i ranci', Palau considera que la sardana és 'una dansa viva' sempre i quan hi hagi associacions treballant-hi i projectes com el 'Saltem i Ballem'. Per l'autor d'EnGanxat', s'han 'd'obrir mires' i deixar que la sardana avanci cap on la gent vulgui, normalitzar-la i utilitzar-la com una eina de comunicació, cultura i integració; 'un engranatge més del país'. Per això Palau defensa que s'ha de deixar que s'experimenti i fer coses noves per tal de garantir la seva supervivència.
0
