La presidenta de l'entitat, Pepita Solsona, fa un balanç "positiu" d'un curs sardanista amb 15 concursos i 24 aplecs

La presidenta de la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida, Pepita Solsona, ha fet un balanç molt satisfactori del 2025, un any que qualifica de positiu tant pel volum d'activitats realitzades com per la resposta del col·lectiu sardanista. Segons Solsona, al llarg de l'any s'han pogut dur a terme tots els actes programats, fet que consolida la feina de les entitats i de la Federació en la promoció i difusió de la sardana arreu del territori.

En l'àmbit competitiu, aquest passat 2025 el Campionat de Colles Sardanistes ha arribat a la seva edició número 50, en la qual s'hi han celebrat un total de 15 concursos de colles sardanistes, als quals cal afegir el  concurs individual de sardanes revesses de Cervera. Entre les novetats més destacades hi ha la recuperació del concurs de Linyola, una fita que la presidenta valora molt positivament. Alhora, lamenta que no s'hagi pogut mantenir el concurs de Solsona, tot i expressar la voluntat de poder-lo recuperar en el futur si les circumstàncies ho permeten.

Més enllà del nombre de concursos, Solsona posa l'accent en la participació de les colles, que considera un element clau per mesurar la salut del sardanisme. Les categories de colles grans, veteranes i lliures s'han mantingut estables al llarg de l'any, mentre que en diversos concursos s'ha ampliat la presència de colles juvenils, infantils i alevines. En aquest sentit, destaca que han augmentat el nombre colles infantils, alevines i juvenils, procedents de municipis com Vilanova de Bellpuig, Lleida, Rosselló, Alguaire, Cervera i Balaguer, un fet que evidencia el treball de base que es du a terme i la importància de fomentar el relleu generacional.

Aplecs de la sardana

Pel que fa als aplecs, el calendari del 2025 ha comptat amb un total de 24 cites, totes elles amb una bona participació d'assistents. La presidenta de la Federació remarca el valor social i cultural d'aquests esdeveniments, que van més enllà de la ballada pròpiament dita. "La riquesa dels aplecs és la trobada, compartir, fer amistats i gaudir de la sardana, ja sigui ballant o escoltant", explica Solsona, tot destacant que cada aplec té unes característiques pròpies que el fan únic.

Entre els actes més destacats de l'any, Solsona subratlla la Nit de la Sardana celebrada a Rosselló, tant per la seva bona organització com per la implicació de l'Ajuntament, les colles locals i les famílies. L'acte va destacar per l'apadrinament de les colles del poble per part del Grup Estol, un moment que la presidenta defineix com a "molt emotiu". Precisament, el Grup Estol ha celebrat enguany el seu 30è aniversari amb diversos actes i un festival de cloenda que va repassar la seva trajectòria.

Un altre dels esdeveniments més rellevants ha estat la Trobada del Saltem i Ballem, celebrada a Almacelles, que va reunir més de 600 infants. Aquest projecte, orientat a l'àmbit educatiu, és un dels pilars per apropar la sardana als més joves. En aquesta mateixa línia, Solsona també ha felicitat el projecte Sardanes a la Fresca al Segrià, que aquest 2025 ha arribat a la seva 20a edició.

Èxits i reconeixements

La vitalitat del sardanisme lleidatà també s'ha fet palesa amb el premi Capital de la Sardana a l'Entitat, atorgat al Col·lectiu Sardanista de Balaguer per la seva intensa tasca de promoció de la sardana i per l'organització de la Sardanada. A més, dues colles del territori, la Colla Xalem i la Fonts de Valldans, han participat a l'Aplec Internacional de Bàstia (Còrsega), mentre que altres colles han estat presents en campionats d'àmbit nacional, amb resultats destacats, com el Campionat de Punts Lliures celebrat a Olot, amb la participació de la Colla Somnis del Pla de Mollerussa i tres colles del Grup Sardanista Montserrat de Lleida, entre les quals, la Colla Dimoniets, que va resultar campiona de la categoria alevina.

Solsona també posa en valor la celebració dels 50 anys de l'ACSTELL, amb un acte celebrat a Bellvís, que va combinar dansa, història i cultura, així com el Sardanadal de les Borges Blanques, que ha permès tancar l'any amb una gran celebració.

Reptes de futur

Mirant cap al futur, la presidenta avança que el 2026 començarà amb una agenda intensa, amb cites com la Ballada de la Boira a Alfés l'u de gener, la Nit de la Sardana a Artesa de Segre el dissabte 24 i la Trobada del Saltem i Ballem a Bellpuig, que acollirà la cloenda dels cursos a tot Catalunya. Finalment, Solsona també ha agraït a la Diputació de Lleida, Consell Comarcals i Ajuntaments el seu suport a la Federació i les entitats sardanistes.

Com a repte per aquest 2026, la Federació també apunta a que "el nostre principal repte de futur ha de ser aportar més gent al sardanisme, especialment infants i joves" i posa com a exemple les anomenades "sardanes satàniques" o estil persiana: "no és un invent modern sinó que ja es ballava antigament, si ens poden servir per atreure més dansaires joves i no tan joves benvingudes siguin!", conclou Pepita Solsona.