65 anys després que el compositor Ricard Lamote de Grignon apostés per crear un company baix de la tenora, la proposta s'ha fet realitat. El nou instrument s'ha batejat com a barítona i resol la falta d'un instrument greu en el grup de xeremies de la cobla. Al seu moment, no es va tirar endavant perquè cap constructor no va gosar desenvolupar-la, per un procés massa lent i car. Ara però, i gràcies a un programa de recerca de l'Institut d'Estudis Catalans, s'ha pogut presentar aquest nou instrument. La barítona és fruit del treball d'un equip multidisciplinari format per científics, músics i constructors d'instruments que l'han dissenyada amb una base científica. Hi han participat Anna Barjau, doctora en física, Jordi Campos, tècnic acústic i tenorista, Sergi Solé, tècnic acústic, Ester Cierco, tècnica acústica, Jaume Vilà, tenorista i Pau i Orriols i Alfons Sibila, constructors de tenores, tots dirigits per l'enginyer industrial Joaquim Agulló. L'objectiu dels qui hi han treballat era aconseguir un perfil interior de l'instrument que permetés ser reconeguda pel seu so com de la família del tible i la tenora.
El resultat és un instrument de 1'087 metres, amb dos cossos de fusta i un pavelló metàl·lic, que es corbarà a la manera del pavelló del clarinet baix. Es toca en posició vertical, a diferència de l tible i la tenora, que es toquen en posició horitzontal. La barítona sona una quarta per sota de la tenora i una octava per sota del tible i tots tres instruments són transpositors.
Els creadors de la barítona consideren que, tot i que la cobla ja té instruments greus com el fiscorn i el contrabaix, és un bon complement perquè el seu so té més riquesa tímbrica, amb més harmònics. A més, la tenora ha estat estenen la seva intervenció a àmbits musicals diversos i per això és gairebé indispensable disposar d'un company baix com la barítona.

0