El primer cas és de Tomohiro Ikeda, que els dos darrers anys va estar d'intercanvi a Catalunya on va assistir en aplecs i ballades per conèixer de prop la tradició. Finalment, la sardana ha estat doncs el centre de la seva tesina, que en 58 pàgines recorre un tema molt poc habitual al Japó, i que per aquest motiu ha estat fins i tot, difícil d'avaluar. Així, Ikeda, que ha conclòs que realment la sardana ha anat perdent adeptes els darrers anys, s’ha convertit en un noi singular al seu centre d’estudis.
El segon cas és el de Marie Björklöf, que ja amb un estudi sobre la capoeira a l'esquena, va descobrir el món de la sardana després de documentar-se sobre balls tradicionals d’arreu, i estudiar català i castellà a Estocolm. Finalment, Björklöf va incloure la sardana en la seva tesi d'antropologia social sobre la vigència de les tradicions en les societats actuals, i com s'adapten als nous temps per seguir sent un símbol d'identitat.
0