LAgrupació de Colles Sardanistes de les Terres Lleidatanes (l'ACSTELL) aixopluga a totes les colles en actiu de les nostres comarques. Des de la seva fundació lany 1975, organitza i coordina el campionat a Lleida i participa i col·labora en el foment de noves colles i en la potenciació i desenvolupament de nous concursos.
LACSTELL és membre de la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida alhora que les colles lleidatanes estan integrades a la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya, on tenen un representant a la Junta directiva.
Com és tradicional, la vila de Ponts donarà el tret de sortida en aquesta nova edició. La Plaça Planell serà la seu dels primers passos del concurs que acabarà, seguint també la tradició, en la plaça Mercadal de Balaguer. La vila de Golmés sestrena en el calendari arribant així als 15 concursos.
Albert Masagué, president de lACSTELL, ens esbrina el moment actual i les perspectives de futur de les colles i del campionat.
Albert, el concurs gaudeix de bona salut?
Manca extensió participativa, tant de colles com de concursos. Actualment només tenim dues entitats generadores de colles. Necessitem més entitats que activin punts sardanistes per la nostra província. Només activant colles aconseguirem més places i concursos sardanistes, va correlacionat amb els aplecs, i la resta d'activitats a l'entorn sardanista. Sobretot costa generar concursos i colles a la part austral i septentrional de la nostra província.
Donem xifres; colles, sardanistes que hi participen...
En principi preveiem el mateix nombre de colles, una vintena, encara que estem treballant amb les agrupacions de Mollerussa, Linyola i Rosselló per augmentar-ne el nombre. En quan al sardanistes, entre 150 i 200 persones ballen sardanes als nostres concursos.
El nivell tècnic de les colles va en augment o està estancat?
Hem d'inocular a les colles sardanistes la idea de la globalització, és a dir, han de participar en concursos de fora de la nostra territorial per buscar nous reptes i trobar-se noves perspectives. Han de ser permeables en el sentit d'acceptar dansaires d'altres colles per sumar i enriquir la seva colla i a l'inrevés.
La idea de crear un campionat de colles sardanistes va ser, i és, un bon camí cap a l'excel·lència del ball, ara l'hem de vehicular cap a la integració entre dansaires. Hem de ballar en xarxa, no individualitzats per colles. També per arreu, més enllà de la nostra província.
Els punts lliures. Va en augment les colles que hi participen?
L'augment va directament proporcionat a la capacitat que tinguem entre tots de generar noves colles. La idea dels punts lliures va néixer perquè a les ballades i aplecs, els dansaires necessitaven un nou al·licient per divertir-se. A partir d'aquest moment es van integrar als concursos. Crec que s'haurien de potenciar encara més, aconseguir-ne una extensió més gran. És un pilar important; l'enganxa't sardanista.
La sardana revessa. Hi ha veus que es posicionen per treure-la dels concursos ja que no són enteses per lespectador i treu vistositat al concurs?
Precisament es van crear els concursos individuals de sardanes revesses. La sardana revessa ha de sortir del concurs de sardanes de Lluïment perquè no tenen vistositat i no són enteses pels espectadors tal com enuncies a la teua pregunta. Però el que és encara pitjor, és que fa uns 15 anys hi havia més de 20 concursos individuals de sardanes revesses, actualment només en queden 6. Això vol dir, que ni els mateixos revessaires el defensen.
S'ha sol·licitat un canvi, una nova visió, però el sardanista és molt conservador. A més a més fa una associació d'idees errònia perquè assimila la pèrdua de la sardana revessa als concursos com una pèrdua al món de la sardana en sentit general, sense tenir en compte que els concursos exclusivament de revessaires estan desvitalitzats. Qui realment vol defensar la sardana revessa l'ha de lluitar als concursos individuals, no als de lluïment.
Albert, per tancar lentrevista, vols transmetre algun missatge al col·lectiu sardanista?
El S. V aC el polític i militar grec Pèricles va establir les primeres bases jurídiques de l'autoritat per representació, és a dir, fins llavors només hi havia la representació únicament personal, ningú representava un altre i molt menys un col·lectiu. L'autoritat de representació que ostento es deu a totes les colles sardanistes de la territorial de Lleida, però no totes hi són representades amb veu i vot a la Junta de l'Acstell. Animo per tant a afegir-se a la junta perquè no és una individualització el que estem cercant, sinó una representació de societat. Si volem millorar la sardana, hem de ser tots els sardanistes que hi hem de posar la voluntat. Si nosaltres no pregonem el sentit universal que tenim, ningú més ho farà.
0
LACSTELL és membre de la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida alhora que les colles lleidatanes estan integrades a la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya, on tenen un representant a la Junta directiva.
Com és tradicional, la vila de Ponts donarà el tret de sortida en aquesta nova edició. La Plaça Planell serà la seu dels primers passos del concurs que acabarà, seguint també la tradició, en la plaça Mercadal de Balaguer. La vila de Golmés sestrena en el calendari arribant així als 15 concursos.
Albert Masagué, president de lACSTELL, ens esbrina el moment actual i les perspectives de futur de les colles i del campionat.
Albert, el concurs gaudeix de bona salut?
Manca extensió participativa, tant de colles com de concursos. Actualment només tenim dues entitats generadores de colles. Necessitem més entitats que activin punts sardanistes per la nostra província. Només activant colles aconseguirem més places i concursos sardanistes, va correlacionat amb els aplecs, i la resta d'activitats a l'entorn sardanista. Sobretot costa generar concursos i colles a la part austral i septentrional de la nostra província.
Donem xifres; colles, sardanistes que hi participen...
En principi preveiem el mateix nombre de colles, una vintena, encara que estem treballant amb les agrupacions de Mollerussa, Linyola i Rosselló per augmentar-ne el nombre. En quan al sardanistes, entre 150 i 200 persones ballen sardanes als nostres concursos.
El nivell tècnic de les colles va en augment o està estancat?
Hem d'inocular a les colles sardanistes la idea de la globalització, és a dir, han de participar en concursos de fora de la nostra territorial per buscar nous reptes i trobar-se noves perspectives. Han de ser permeables en el sentit d'acceptar dansaires d'altres colles per sumar i enriquir la seva colla i a l'inrevés.
La idea de crear un campionat de colles sardanistes va ser, i és, un bon camí cap a l'excel·lència del ball, ara l'hem de vehicular cap a la integració entre dansaires. Hem de ballar en xarxa, no individualitzats per colles. També per arreu, més enllà de la nostra província.
Els punts lliures. Va en augment les colles que hi participen?
L'augment va directament proporcionat a la capacitat que tinguem entre tots de generar noves colles. La idea dels punts lliures va néixer perquè a les ballades i aplecs, els dansaires necessitaven un nou al·licient per divertir-se. A partir d'aquest moment es van integrar als concursos. Crec que s'haurien de potenciar encara més, aconseguir-ne una extensió més gran. És un pilar important; l'enganxa't sardanista.
La sardana revessa. Hi ha veus que es posicionen per treure-la dels concursos ja que no són enteses per lespectador i treu vistositat al concurs?
Precisament es van crear els concursos individuals de sardanes revesses. La sardana revessa ha de sortir del concurs de sardanes de Lluïment perquè no tenen vistositat i no són enteses pels espectadors tal com enuncies a la teua pregunta. Però el que és encara pitjor, és que fa uns 15 anys hi havia més de 20 concursos individuals de sardanes revesses, actualment només en queden 6. Això vol dir, que ni els mateixos revessaires el defensen.
S'ha sol·licitat un canvi, una nova visió, però el sardanista és molt conservador. A més a més fa una associació d'idees errònia perquè assimila la pèrdua de la sardana revessa als concursos com una pèrdua al món de la sardana en sentit general, sense tenir en compte que els concursos exclusivament de revessaires estan desvitalitzats. Qui realment vol defensar la sardana revessa l'ha de lluitar als concursos individuals, no als de lluïment.
Albert, per tancar lentrevista, vols transmetre algun missatge al col·lectiu sardanista?
El S. V aC el polític i militar grec Pèricles va establir les primeres bases jurídiques de l'autoritat per representació, és a dir, fins llavors només hi havia la representació únicament personal, ningú representava un altre i molt menys un col·lectiu. L'autoritat de representació que ostento es deu a totes les colles sardanistes de la territorial de Lleida, però no totes hi són representades amb veu i vot a la Junta de l'Acstell. Animo per tant a afegir-se a la junta perquè no és una individualització el que estem cercant, sinó una representació de societat. Si volem millorar la sardana, hem de ser tots els sardanistes que hi hem de posar la voluntat. Si nosaltres no pregonem el sentit universal que tenim, ningú més ho farà.
0
