La Confederació Sardanista de Catalunya aixopluga el moviment sardanista arreu del país. 

Estrenem un nou any amb un sac ple de desitjos i il·lusions personals i com no, també sardanistes. 365 dies carregats d'activitats, amb la dansa catalana com a protagonista amb moltes persones empenyen dia a dia pel manteniment, i perquè no, el creixement i coneixement de la sardana com a bé cultural i símbol d'identitat de tot un poble. I esperem que molt aviat, com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco.

Per parlar de sardana en majúscules qui millor que fer-ho amb en Joaquim Rucabado, president de la Confederació Sardanista de Catalunya des de la seva fundació l'any 2014.

• Pregunta: President, es parla molt del moment actual que viu el món sardanista. Molt pessimista per alguns i tot el contrari per uns altres. Com a profund coneixedor d'aquesta realitat quin seria el seu balanç?

• Joaquim: Vista des d'un pla general, la sardana gaudeix de bona salut: les cobles s'estan renovant, la composició de noves obres està vivint un procés creatiu excel·lent i l'activitat sardanista no decau, al contrari, segueix creixent. Si entrem a valorar-ne el detall ens trobarem amb que hi ha entitats que pateixen per mantenir la seva continuïtat i, en canvi, n'hi ha d'altres que han entrat en un procés expansiu considerable. M'atreviria a dir que en les poblacions on s'hi nota creixement acostuma a trobar-s'hi persones que exerceixen el lideratge de les respectives entitats d'una forma molt activa, relacionant-se i interactuant transversalment amb altres associacions culturals de la localitat. En d'altres entitats, s'hi ha instal·lat la rutina i es continua treballant com "sempre". I aquest concepte, "com sempre", cada dia està més obsolet.

• P: La sardana compta amb el suport institucional necessari com a símbol de tradició i cultura del nostre país?

• J: Mai s'assolirà el suport institucional necessari. Si es treballa correctament i amb ambició l'ajuda o suport que es pugui rebre de les institucions sempre quedarà per sota de les necessitats reals del sector. No obstant, he de manifestar públicament que la situació ha millorat considerablement i que l'activitat sardanista està considerada avui en dia com un els sectors més vius de la cultura tradicional, raó per la qual les diferents institucions públiques hi estan esmerçant esforços i recursos. I això no vol dir que el sardanista de peu s'hagi de despreocupar del finançament de la sardana. S'ha de partir de la base de que el primer interessat en mantenir-la ha de ser el propi sardanista i, per tant, és ell qui ha de preocupar-se del seu finançament. Les ajudes que puguin arribar de les administracions o del patrocini comercial seran molt ben rebudes, però han de servir per millorar i créixer, no per anar fent la viu-viu. 

• P: En quin moment es troba el camí de la sardana cap a la Unesco?

• J: Molt avançat. Com hem anat informant, la idea inicial era la de presentar una candidatura internacional juntament amb França i Andorra. La Generalitat de Catalunya ja ha enllestit la feina. Ara és el torn dels governs d'Andorra i de França per tancar llurs processos. Pensem que durant el 2020 podrà finalitzar tot aquest tràmit amb l'objectiu fixat de poder-se presentar a la Unesco al 2021. 

• P: Amb la transformació de Federació a Confederació, l'entitat ha experimentat notables canvis organitzatius. L'any passat es va constituir la Unió d'Aplecs de Catalunya. Quin és el següent pas?

• J: Darrerament, s'han afegit a la Confederació dues organitzacions noves: l'Associació de Cobles i la Federació Sardanista de les comarques barcelonines. Com sabeu, la Confederació es conforma de dues federacions territorials operatives: Lleida i Barcelona i de dues més en formació: Girona i Tarragona. A més, les federacions modals: Unió de Colles, Unió d'Aplecs, Associació de Cobles i Obra del Ballet Popular. De forma imminent, es posarà en marxa la Fundació Sardana, que ha de servir d'eina primordial pel finançament dels diferents projectes de divulgació de la sardana que es duguin a terme des de la Confederació o de les federacions o entitats associades.

• P: El concurs de la Sardana de l'Any també ha experimentat canvis amb les dates d'emissió de les classificatòries. Perquè aquest canvi?

• J: Bàsicament s'hi ha introduït modificacions per dinamitzar el procés selectiu, dotar de major transparència al desenvolupament del concurs i, sobretot, guanyar en participació. Un dels factors més importants, creiem, que serà el fet d'incorporar la participació dels aplecs en les quatre eliminatòries semifinals. D'aquesta forma tot aquell que assisteixi als aplecs implicats podrà votar després d'escoltar i/o ballar les 4 sardanes de cada semifinal. 

• P: Creu que la tasca que desenvolupa la Confederació és entesa des de comarques?

• J:  N'estic convençut. Tota l'activitat que es desenvolupa des de la Confederació és en clau de país. El nostre objectiu és el de fomentar la sardana i facilitar el màxim suport i assessorament a les entitats que treballen en la seva difusió. Accions com la coordinació de la Guia Sardanista, el programa Capital de la Sardana o el mateix concurs de La Sardana de l'Any són proves evidents d'aquest afany de treballar per i amb tot el país.

• P: Seguim amb aquest tema de centralització, La Casa de la Sardana no creu que podria tenir una vessant més territorial?

• J: Evident que sí. La Casa de la Sardana de Barcelona és això, de Barcelona. Espero i desitjo que les federacions territorials aviat puguin posar en pràctica aquest model. La de Barcelona ha resultat ser molt útil per a desenvolupar-hi tota mena d'activitat. Seria bo que tota aquesta programació es pogués replicar a d'altres llocs. D'aquí ve la importància de les federacions territorials.

• P: En un dels seus últims articles publicats en el seu bloc parla de la dificultat en el relleu generacional al capdavant de les entitats. Aquest fet és una dura espina clavada en el món sardanista?

• J: Definitivament, sí. Torno a parlar de l'individualisme creixent de la nostra societat. Ningú posa en dubte el nostre nivell de solidaritat amb les grans causes, però el compromís pel desenvolupament associatiu es va fonent enmig de tanta oferta lúdica i cultural per ser practicada de forma individual. Tinc clar que entre els objectius d'un dirigent, a més de tirar endavant la seva entitat, hauria de predominar el de formar el seu successor.

• P: Per acabar, Quin és per a vostè el repte més gran al qual haurà de fer front el món sardanista en futur no molt llunyà?

• J: Contemplo dos grans reptes: millorar a tots nivells la comunicació en tots els mitjans audiovisuals i el de trobar la fórmula per captar nous públics. En poques paraules hem d'aprendre a seduir la societat actual i saber trametre-li les emocions que experimentem quan sentim una cobla sonar.

La Confederació Sardanista de Catalunya neix el 12 d'abril de 2014. La seva principal missió és la d'agrupar, representar, prestar serveis i difondre la totalitat de l'activitat sardanista a Catalunya, així com els Països Catalans.