Aquesta pregunta, per molt que no ho sembli, a casa meva pot arribar a ser la pregunta més freqüent que faci als meus pares molts caps de setmana. Per cert, SÍ: sóc jove i sardanista.

Arribem a la ballada o aplec, ens calcem les espardenyes. Comencem a saludar. Gent coneguda; amics, molt bons amics. Però a cap ballada descobreixo cares noves. Més ben dit: noves si, però joves no.

Què ens està passant? Malgrat el que pugui semblar, la Sardana gaudeix d'una important activitat: els cursos a diferents poblacions amb gent adulta i a les escoles donen el seu fruit, les colles es mantenen, es fan ballades i aplecs... Però la gent jove ens està deixant de banda. Els "joves sardanistes" únicament participen en concursos i obliden tota la resta d'activitats que els envolten. És així: a qualsevol acte sardanista es poden comptar els joves amb els dit d'una única ma (excloent poques excepcions).

Les xarxes socials, cada cop més, arriben a un gran nombre de persones. Aquest fet és de gran importància per tal de millorar-ne la difusió. Però, en fem l'ús necessari perquè ens sigui d'utilitat? Si els mateixos sardanistes no hi participem no ens servirà de res. Hem de ser nosaltres mateixos qui espentegem de bon principi la Sardana i la fem arribar a tothom. 

No cal dir res més: unes bones espardenyes, ganes, i tinguis l'edat que tinguis gaudeix de la Sardana i fes-la créixer!

........................................

Article del sardanista d'Almacelles, en Jordi Noria