(Article d'en Carles Vall, president de la FSCLL)

La pandèmia provocada per la Covid-19 ens obliga a viure uns dies molt difícils que afecten a tots els àmbits de la societat. Un malson que ningú podria preveure i que només ho havíem viscut a través del cinema i de les sèries televisives. Un virus que ha canviat a la societat de dalt a baix i que segurament marcarà un esdevenir molt diferent del que estàvem acostumats.

El món sardanista també viu amb molt pesar aquesta situació. A banda de l'emergència sanitària que totes i tots patim i que ens manté confinats a les respectives llars, els moviments culturals i tradicionals com el sardanista estan veient com les cancel·lacions de les activitats programades per aquest mes d'abril i els següents van caient del calendari. Una agenda que, tradicionalment arranca amb la primavera i continua fins ben bé entrada la tardor. 

Els sardanistes som gent de carrer, ens agrada ballar la sardana en places, carrers i parcs de les nostres viles i ciutats. En ballades i aplecs ens retrobem amb velles i noves amistats per gaudir de la nostra dansa i també, per fer petar la xerrada. Però també som un col·lectiu solidari i responsable, i en moments difícils, com el que ens toca viure, fem cas a les autoritats sanitàries i ens quedem a casa.

Aquests dies de confinament també han de servir per a la reflexió. Una reflexió seriosa i profunda que ens permeti, des de la tranquil·litat i la calma, i sobretot, fugint de les exaltacions i cops de cor, analitzar on som i quin camí volem emprendre per la continuïtat de la sardana un cop superada aquesta crisi.

Tornar a la vida quotidiana no serà fàcil, ni tampoc d'un dia per un altre. No pensem que un cop acabat el confinament recuperarem la nostra vida com si res hagués passat. Seguiran les cancel·lacions de les activitats, perquè, a banda de l'afectació pròpia de la malaltia, si sumarà l'econòmica que, de ben segur, incidiran de ple en les activitats cultural i tradicionals.

Aquests dies les xarxes socials s'omplen d'iniciatives que pretenen insuflar aire fresc en aquests tristos dies i alhora provocar la participació col·lectiva en noves propostes. Els sardanistes també han pres la iniciativa i des de les entitats, agrupacions, colles sardanistes i altres moviments culturals es proposen activitats participatives sobretot en les populars xarxes Facebook i Instagram. Malgrat l'esforç realitzat per part d'aquests sardanistes per intentar animar la xarxa, la veritat és que la resposta és més aviat escassa. 

Hem de ser conscients que el món està canviant, que les noves tecnologies han vingut per quedar-se i que són, i sobretot seran, el canal de comunicació més rellevant en molt poc temps. 

Personalment crec que hem de saber aprofitar aquest impàs per provocar canvis profunds en totes les parcel·les del món sardanista. Canvis que ens permetin fer un gir a la tendència decreixent general actual i establir nous camins, noves línies que marquin un camí a seguir per tal de garantir la continuïtat de la sardana en un futur.

Hem d'aprendre d'altres moviments culturals com per exemple els castellers o els grups d'esbarts, que des de la dificultat, han trobat fórmules per mantenir-se i inclús aconseguir nous associats i seguidors.

Segurament que el camí serà dolors, però hem de ser valents i fer les passes i accions necessàries per ancorar el moviment sardanista en la societat tecnològica del segle XXI.

Aquest camí l'hem de fer plegats, aportant idees, participant activament en fòrums de debat, deixant de banda interessos particulars i posant per damunt de tot els col·lectius.

Totes i tots, fent camí junts, ho aconseguirem