Més de vint-i-cinc anys de treball conjunt sardanista a la demarcació de Lleida

La crisi sanitària s'ha erigit en principal protagonista al llarg d'aquest any 2020. Una protagonista que s'ha infiltrat en el dia a dia del conjunt de la societat sense estar-hi convidada.

Unes circumstàncies que, com hem repetit en articles anteriors, han capgirat de manera brusca i sobtada les agendes d'entitats i agrupacions. La Federació Sardanista de les Comarques de Lleida també ha patit les circumstàncies d'aquesta crisi. Aquest 2020 s'havia de celebrar el 25è aniversari de la Federació. Una efemèride que va iniciar la seva singladura en la nit de la Sardana celebrada el novembre de 2019 a Bellcaire d'Urgell amb la distinció als presidents que han guiat la institució i als precedents de la Territorial.

Retrocedim uns anys en el temps per conèixer una mica més de prop aquella època de canvis sardanistes de la mà de dos dels seus protagonistes, en Josep Ramon Fontanet, president de la Territorial de Lleida de la Federació Sardanista de Catalunya  i Josep M. de las Heras primer president de la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida. Uns anys de "revolució sardanista" gestada a partir de l'assemblea del 10 d'octubre de 1992 celebrada a Mollerussa en la qual es va decidir de treballar conjuntament tots els sectors del sardanisme lleidatà i crear una estructura estable. 

El novembre de 1995 es dona forma definitiva a l'estructura amb la fundació de la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida. L'entitat té la seu social a Mollerussa des de l'any 1991 en un local cedit per l'ajuntament de la ciutat. 

Aquest article vol recordar una època transcendental del sardanisme a les nostres contrades de la mà d'en Josep Ramon Fontanet, president de la Territorial (1992 – 1994) i en Josep M. de las Heras últim president de la Territorial, (1994-1995), i primer de la Federació (1995-1997). Un article en format entrevista i en dos capítols per tal de  donar prou espai als seus protagonistes per respondre les preguntes que se'ls hi plantegen.  Aquesta setmana parlem amb Josep Ramon Fontanet i la pàgina sardanista de la pròxima edició ho farem amb Josep M. de la Heras.

Pregunta:

Josep Ramon,  Per què el canvi de Territorial a Federació? 

Josep Ramon: 

L'any 92 el moviment sardanista a tot Catalunya anava per lliure, cap entitat aglutinava i representava a totes les entitats i sectors que treballàvem per la sardana. 

A Lleida vam iniciar i aconseguir la idea d'anar tots junts : colles, aplecs, informadors, cobles, joves, agrupacions, saltem i ballem. A tot Catalunya hi havia un moviment en el mateix sentit, per això ens conformàvem en ser una part (territorial) de la Federació Catalana. 

Al cap d'un any, en veure que en altres territoris del país, no aconseguien ajuntar-se tots els sectors com vam fer nosaltres, vam decidir constituir una Federació pròpia. 

Pregunta:

Quina va ser la resposta de les agrupacions i entitats de la demarcació lleidatana? 

Josep Ramon: 

Crec que la resposta va ser exemplar. Vam decidir anar tots a una per defensar i promocionar la sardana i el sardanisme. Dic exemplar per que tots vam renunciar a una part de protagonisme, cosa que no van saber fer a la resta de Catalunya. 

Pregunta:

Les sectorials, Acstell, Aplecs i Saltem i Ballem van donar suport a aquesta iniciativa? 

Josep Ramon: 

Ara es pot explicar molt clar. Vam fer una estratègia de posicionar-nos a les juntes directives dels diferents sectors gent que estàvem d'acord en unir-nos. Un cop les juntes van ser favorables, ho van proposar a les assemblees que ho van aprovar. 

Pregunta:

Segons el teu parer, que havia d'aportar de valor la nova entitat? 

Josep Ramon: 

La nova entitat aportava un valor altíssim. Érem 4 gats a cada sector i junts formàvem un grup potent i nombrós que ens fèiem escoltar. Tot plegat ens va permetre promocionar molt i dinamitzar moltíssim el món sardanista a Lleida. 

Vam arribar a fer en un any, 36 aplecs molt concorreguts, més de 40 colles sardanistes competint, uns 3.000 alumnes al Saltem i Ballem repartits en més de 100 escoles. La sardana tornava a estar de moda.  

Pregunta:

Creus que s'han aconseguit aquells valors inicials o molts temes s'han perdut pel camí? 

Josep Ramon: 

Crec que l'essència es manté. Però penso que igual que llavors es van canviar i renovar, moltes coses. Ara cal tornar a trobar nous revulsius . En el món actual o et renoves constantment i t'actualitzes, o acabes essent residual. 

Pregunta:

El món sardanista lleidatà ha estat pioner en molts àmbits, des de la teva perspectiva actual, continuem essent pioners o ens hem adormit. 

Josep Ramon: 

Penso que continuem essent un exemple de treballar en equip per damunt d'interessos sectorials o protagonismes personals. Aquest treball en equip és el que sempre ens ha fet brillar davant altres territoris. 

Pregunta:

És innegable el descens d'actes, colles, i activitats sardanistes al llarg dels anys. Som a temps a revertir aquesta situació? 

Josep Ramon: 

Com deia abans renovar-se o morir. Ens cal adaptar formats, missatges, estratègies, la societat del 2020 no té res a veure amb la dels anys 90.

Pregunta:

Un apunta abans de concloure l'entrevista?

Josep Ramon: 

Voldria aprofitar  per compartir que el món de la sardana m'ha donat la oportunitat de conèixer i aprendre de persones excepcionals començant per la Pilar Torrades, activista incansable. Guardo el record i l'amistat de moltes dones i homes que han estat per mi, un referent personal i professional importantíssim. 

També voldria agrair moltíssim l'esforç i el treball de tota la gent que actualment treballeu per difondre el moviment sardanista i tot el que representa. Veient-ho des de fora i a distància, us puc dir que feu una feina excepcional per la cultura, pel país i per la societat.

........................................................

Josep Ramon Fontanet (1970) és natural de Vilanova de Bellpuig. Lligat des de molt jove en el món sardanista, va iniciar-se l'any 1979 amb la formació de les colles sardanistes al seu poble de mans de la Pilar Torrades. Ha estat president / coordinador de la Territorial de Lleida de la Federació, de l'Agrupació de Colles Sardanistes, de la Coordinadora d'Aplecs, del Pla "Saltem i Ballem".

També fou membre fundador de la Federació Sardanista de Catalunya i delegat a la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya. Coautor del llibre "Petita història de la sardana" amb il·lustracions de Pilarín Bayés. Actualment col·labora amb l'Agrupació Sardanista de Vilanova de Bellpuig i forma part del cos de jurats de concursos.