És el moment d'una segona revolució en el món de la sardana

(Entrevista a Josep Maria de la Heras)

L'article sardanista per aquesta setmana continua dedicat  a la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida que aquest 2020 celebra els vint-i-cinc anys de la seva fundació. En aquesta segona part de l'article parlem amb Josep Maria de las Heras, últim president de la Territorial i primer de la nova entitat. 

Josep M. de las Heras Vallverdú (Mollerussa, 1957) ha estat una persona vinculada al món sardanista des de molt jove, tant en l'àmbit de Mollerussa com provincial. Monitor de cursos de sardanes del programa Saltem i Ballem, en va ser el primer delegat comarcal al Pla d'Urgell. Vinculat a l'Agrupació Sardanista de Mollerussa de la qual en va ser tresorer, monitor de sardanes i representant de l'entitat en l'organització de l'Aplec de la Sardana del Pla d'Urgell que se celebrava al Castell del Remei, entre altres funcions.

En l'àmbit de demarcació va ser president de la Coordinadora d'Aplecs Sardanistes de les Terres de Lleida, sots president i posteriorment president de la Territorial a les comarques de Lleida i sots president de la Federació Sardanista de Catalunya.

Com a dansaire va formar part de la colla sardanista "Onze de setembre" i monitor de la colla infantil "Matinada" de Mollerussa. També com a dansaire de la colla Ferma de Ponent formada per sardanistes de deu poblacions diferents de les comarques lleidatanes.

Pregunta:

Josep Maria,  Que va representar el canvi a Federació en el món sardanista lleidatà?

Josep Maria:

El sardanisme lleidatà es trobava molt dispers, i amb moltes capelletes.  La idea va ser aixoplugar tot el sardanisme lleidatà, i mirar de fer entendre que sardanes eren colles, cursets, aplecs, informadors… partint de les Agrupacions del poble o ciutat, que feien de petit motor. I que entre els diferents sectors ens podíem ajudar, i fins i tot interrelacionar, per treure'n més rendiment i profit, en favor de la sardana. Crec que ho vam aconseguir.

Pregunta:

Creus que els objectius de partida de la Federació s'han consolidat al llarg d'aquests anys?

Josep Maria:

Crec sincerament que sí. Avui encara veig el sardanisme lleidatà molt unit, treballant tots en benefici de la sardana.

Pregunta:

La majoria de Territorials no han fet el salt a Federació, a què creus que és deu aquest fet?

Josep Maria:

Jo diria que els hi ha mancat empenta, decisió i lideratge. Nosaltres no ho vam tenir fàcil, sort que la major part de sardanistes estàvem per unir-nos i treballar junts, en la nostra Federació.

Pregunta:

Segons el teu parer, en aquests moments,  quin hauria de ser el següent pas?

Josep Maria:

Fa 25 anys, quan vam fundar la Federació, la sardana estava molt fotuda. I ens en vam sortir, amb l'esforç de tots els sardanistes, per reanimar-la i  tornar a donar-li una gran embranzida. Avui desconec els sardanistes i societat, disposats a fer una nova revolució, els temps han canviat. Però jo diria que torna a ser molt necessari. Els actuals directius i juntes haurien de tenir clar quin camí seguir. Sense autocomplaences.

Pregunta:

Com també li hem preguntat al Josep Ramon Fontanet, quins valors hem perdut pel camí?

Josep Maria:

Els sardanistes no hem perdut valors, la societat sí, i això ens afecta. El treball, l'esforç, la dedicació, en general, s'han perdut. Tothom vol viure bé, tranquils i sense obligacions. Tot plegat ens passa factura.

Pregunta:

No hi ha vareta màgica, però en la teva opinió, que ha de canviar perquè la sardana recuperi el protagonisme social i cultural?

Josep Maria:

Implicar més gent que s'hi vulgui dedicar, siguin sardanistes o no. No oblidem, però, el problema afegit del Covid-19, i com ens afectarà.

Pregunta:

I en l'àmbit més institucional, com veus el moment actual de la Federació i de les sectorials?

Josep Maria:

Els problemes que té avui la sardana, es reflecteixen en la Federació i les sectorials. És lògic. Però la imaginació al poder. S'han de buscar nous horitzons.

Pregunta:

Unes paraules per acabar l'entrevista?

Josep Maria:

Només voldria acabar, agraint a tots els que esteu al peu del canó el vostre treball i dedicació, són feines molt desagraïdes, sé molt bé del que parlo. Us encoratjo a tirar endavant, i mirar què es pot fer per redreçar la situació, sigueu crítics i mireu bé la realitat.