Sense saber pràcticament com, ens vam veure immersos en una crisi sanitària de proporcions impredictibles. Una pandèmia que va transformar la nostra quotidiana vida en un malson a l'estil de les més terrorífiques pel·lícules de ciència-ficció. La Covid-19 es va introduir a les nostres llars per quedar-se una llarga temporada. Un virus, que en la seva cara més fosca, ha llevat milers de vides en tot el món.

La pèrdua d'éssers humans és la part més dura d'aquesta pandèmia sense cap mena de dubte. Però també està fent estralls en tots els àmbits de l'economia i la cultura.

La pandèmia també ha limitat fins a cotes impensables la socialització. Aquest fet és una de les ferides més profundes que la pandèmia ha clavat al moviment sardanista. Perquè ballar sardanes, a banda de difondre la cultura i les tradicions catalanes, és socialitzar, és compartir moments entranyables amb altres sardanistes al so de la cobla. 

Al llarg d'aquest 2020 només s'han pogut celebrar trenta-vuit activitats sardanistes, la majoria com a concerts de cobla per adaptar-los a les normes sanitàries dictades per les autoritats competents. La majoria d'agrupacions s'han vist obligades a cancel·lar tota o pràcticament tota l'activitat sardanista en el seu municipi. Hem de tenir present que la majoria d'esdeveniments se celebren entre els mesos de març i octubre, període, que amb algun repunt de normalitat, ha estat el gruix de la pandèmia.

Com cada any, en arribar a aquestes dates, fem balanç de què ha estat i què ens prepara el futur amb Carles Vall, president de la Federació Sardanista de les Comarques Lleidatanes.

....................................................

Carles, com de profunda és la ferida que deixa la pandèmia en el moviment sardanista, i en particular a la demarcació de Lleida?

La pandèmia ens ha afectat molt, com en tots els àmbits, però així i tot hi ha hagut la ferma voluntat d'organitzar esdeveniments i s'han mantingut en la forma inicial o modificant el format i s'ha esperat fins a l'últim moment abans d'anul·lar-los. Els organitzadors, els balladors, les colles estan esperant amb candeletes que es normalitzi la situació per tornar a organitzar ballades, aplecs, concursos i cursets, i participar-hi. A les terres de Lleida en aquests mesos és on més activitats paral·leles i actes s'han organitzat.

Malgrat tot, quin fet destacaries enmig d'aquest malson

Durant aquests mesos hi ha hagut colles sardanistes (Somnis del Pla de Mollerussa, Grup Sardanista Montserrat de Lleida, Grup Sardanista Estol d'Agramunt, entre altres) que s'han mobilitzat i han fet activitats per les xarxes, i moltes agrupacions que han mantingut la ferma voluntat d'organitzar els actes malgrat haver-los de reconvertir (destaquem els aplecs transformats en concerts com a Les Borges Blanques, Mollerussa, Bellvís, Arbeca, Alguaire, entre altres, i els concursos com el de Cervera, transformat en exhibició, i el de Tàrrega, on es va acabar fent un concert). Finalment, en una petita escletxa, es va poder celebrar com a tal l'aplec de Vilanova de Bellpuig amb les corresponents mesures sanitàries i un gran èxit de participació.

Els ajuntaments i institucions són el suport clau en el moment de programar activitats. Com creus que ha estat la seva resposta en aquests difícils moments?

Hi ha hagut una mica de tot, des dels que van anul·lar totes les activitats des del principi a d'altres que van estar oberts a realitzar els actes, sempre prenent les precaucions degudes. Tanmateix, he de dir que en general hem trobat una bona predisposició, tant de part dels Ajuntaments com, sobretot, de les institucions que han continuat col·laborant amb nosaltres.

El moviment sardanista a la demarcació de Lleida es concentra principalment en les comarques del sud de la província. Descomptant Oliana i Organyà, el moviment sardanista a la resta del territori és nul o molt puntual. En la teva opinió perquè es dona aquest fet?

Principalment per la distància física. S'ha de dir que en altres llocs allunyats com poden ser La Seu d'Urgell, Sort o Andorra tenen el costum d'organitzar ballades, cursets, etc. molt concorreguts. Reconec que hem de fer un esforç per trobar la manera d'incrementar el moviment sardanista en aquestes zones donant suport a les seves activitats i acompanyar-los i assessorar-los en tot el possible.

Com a president de la Federació ets vocal en la Confederació Sardanista de Catalunya. Hi ha característiques diferencials en cada territori? Podem afirmar que la nostra demarcació gaudeix de bona salut sardanista davant la resta del territori? 

Efectivament cada territori té uns fets diferencials que cal respectar. Referent al nostre territori, ens podem sentir orgullosos de les nostres entitats i de la forma d'organitzar-nos, treballant tots els sectors units i coordinats, el que permet sentir-nos secundats i que les activitats organitzades siguin tot un èxit. Mentre treballem plegats ens en sortirem.

El moviment Sardanista no acaba de pujar al carro del món digital. Dona la sensació que hi ha una certa recança a obrir-se al món. Per què?

Si bé és cert que en alguns sectors sardanistes encara els hi costa adaptar-se a les noves tecnologies, cal dir que darrerament hi ha hagut un salt qualitatiu i, gràcies a l'esforç i el treball del sector de comunicació de la Federació, cada vegada hi ha més persones i sectors que s'han incorporat en aquest món i ja no el deixaran. La reconversió és imparable i com més aviat ens hi sumem molt millor.

Un missatge per tacar aquesta entrevista i acomiadar l'any?

El meu missatge és el d'agraïment a tots els sardanistes que, malgrat la difícil situació que estem vivint, han mantingut encesa la flama de la sardana i han aprofitat qualsevol mínima oportunitat per organitzar, innovar i participar en els actes que s'han dut a terme. Com a president de la Federació sento un gran orgull de representar aquest col·lectiu exemplar. I des d'aquí els hi vull demanar que no defalleixin ni un moment perquè, espero que amb la vacuna i amb les prevencions que calgui, es vagi normalitzant la situació i ben aviat tornem a trobar-nos a les places i ens puguem estrènyer les mans, mirant-nos als ulls, tot ballant moltes sardanes. Que acabin de provar les festes i un feliç any 2021.