Els mitjans informatius es feien ressò dissabte passat de la mort als 95 anys d'en Joaquim Tristany i Gual, l'home que va promocionar d'una manera plena de vida la sardana de competició essent president de la UCS (Unió de Colles Sardanistes) entre els anys 1970 i 1983, els inicis encara en plena dictadura franquista.

Aquest organisme va fomentar la sardana de competició amb el seu treball intens per estandarditzar els concursos de colles i dignificar tots els grups. Aquest tipus de sardana avui en gran part és herència de la seva gran gestió.

Parlant de la seva aportació musical, va crear unes 400 sardanes, la major part revesses i d'altres més balladores.

Per la part que més ens toca a les terres de Lleida, cap als anys 70, quan es va formar l'ACSTELL (Agrupació de Colles Sardanistes de les Terres Lleidatanes), mai ens va regatejar ni un minut per tal d'ajudar-nos a posar en marxa la nostra agrupació i sempre va ser al nostre costat i semblava un més del grup de colles de les nostres comarques.

Va viure com ningú el creixement de l'ACSTELL, que va arribar a agrupar fins a 115 colles. Uns el vàrem tenir de company, i a dia d'avui a tots ens queda la seva herència, però sigui com sigui si Lleida té regust de ser un nom tan important quan de sardanes parlem i per les nostres arrels sardanistes és gràcies a gent lluitadora entre elles el Joaquim.

En aquests moments no podem deixar de recordar aquest home dansaire, mestre i compositor si més no pel que va fer per les comarques lleidatanes i per tal de fer que la sardana de concurs fos una realitat molt gran.

No es tracta de fer una biografia de qui era, si no només de mostrar agraïment i donar-li sincerament les gràcies en aquest moment tan trist pel mon sardanista, i sempre serà recordat pels que el vàrem tenir d'amic i company, pel seu treball i la senzillesa d'un gran home que mai va pensar en cap distinció però si en Catalunya i en la sardana com a forma de distingir la nostra terra i en la sardana com a mitjà per fer-ho.

Amic Joaquim, des de les terres de Lleida volem avui recordar-te com el que eres, una gran persona, honesta i treballadora, defensor de la sardana ballada i compositor que tants dies de joia ens va donar. Et trobarem molt a faltar per la teva sembradura de colles, per les teves sardanes i en particular les teves revesses que mai moriran a Catalunya.

Per tota la família i tots els que el vam estimar, des del mon sardanista us  fem arribar el nostre més sentit condol. Joaquim siguis on siguis, la gent sardanista lleidatana desitja que descansis en pau, tot dient un cop més moltes gràcies per tot el que ens has donat i que mai morirà i la teva tasca la pots continuar per quan un dia ens puguem tornar a trobar.

Signat:

Sardanistes Lleidatans